La Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés han presentat el resultats de la recerca Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat. L’estudi s’ha realitzat entre l’alumnat dels programes universitaris sènior de 17 universitats de la Xarxa Vives, de la qual forma part la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx. L’estudi demostra que els programes Sabiex de la UMH milloren la salut física i mental, alhora que beneficien la vida social i cultural dels majors de 55 anys.

Els programes universitaris sènior tenen per objectiu promoure l’envelliment actiu, garantir el dret a una educació per a tothom en totes les etapes de la vida, millorar la qualitat de vida de la gent gran i facilitar que aquest col·lectiu seguisca sent un agent actiu i participant de la societat. L’alumnat sènior representa vora el 6 % de la població universitària. Es tracta d’un col·lectiu encara més feminitzat que el de l’estudiantat de grau i màster, atés que el 67 % són dones. 8 de cada 10 tenen estudis previs: el 62,4 % ha cursat estudis universitaris, mentre que el 24,8 %, estudis secundaris. Pel que fa a l’edat, més de la meitat té entre els 60 i els 69 anys (52,6 %), una proporció que augmenta fins al 88,7 % si es suma el grup d’entre 70 i 79 anys. L’edat mitjana se situa en els 68 anys.

En el cas de la UMH, la formació universitària sènior és impartida a través del programa Sabiex i les Aules Universitàries de l’Experiència, que arrepleguen 702 estudiants (un 76,2 % són dones) al campus d’Elx i les seus d’Ibi, Altea, Benidorm, Oriola i el Campello. Aquesta xifra suposa el 5,4 % de la població universitària de la UMH.

Els resultats de la recerca demostren que la formació universitària sènior impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general de l’alumnat que cursa aquests estudis. A mesura que una persona més anys fa que està matriculada en un programa de formació universitària sènior, més beneficis hi percep, sobretot en termes de salut i relacions socials. En aquest sentit, els enquestats reconeixen que cursar estudis a la universitat els ajuda a vèncer temors i complexos, reduir sentiments d’ansietat o depressius, superar situacions vitals traumàtiques (viduïtat, malaltia o pèrdua d’algun familiar), millorar la seua capacitat intel·lectual i de memòria, ser més tolerants i humils, més receptius a aprendre a fer servir les TIC i a incrementar les relacions amb l’entorn més proper. A més, cursar programes universitaris sènior es relaciona amb un augment de l’activitat cultural de l’estudiant (com anar a museus, teatres o cinemes), la qual cosa incrementa els seus coneixements i els permet participar en converses de forma més fluïda i segura, així com tenir una visió de l’entorn més crítica i àmplia que l’obtinguda al llarg de la trajectòria vital, segons l’estudi.

La investigació també evidencia els efectes positius que els programes universitaris sènior tenen en col·lectius específics, com les dones, l’alumnat de més edat, o aquell amb poca formació prèvia. En concret, les dones participants en l’estudi reconeixen que els campus universitaris esdevenen espais que les alliberen dels mandats de gènere imposats tradicionalment (com la cura de fills i nets i de la llar) i que milloren molt significativament la seua autoestima i autoreconeixement. La recerca reflecteix, a més, que en el grup de persones que únicament compten amb estudis primaris, el percentatge de dones dobla (69,2 %) el d’homes (30,8 %), motiu pel qual es fa necessari aplicar la perspectiva de gènere en divulgar aquests programes entre la població sènior.

Juntament amb el col·lectiu femení, les persones majors de 76 anys perceben, també, més beneficis associats al fet d’anar a la universitat. L’establiment de rutines i obligacions socials per assistir a classe té per aquest alumnat un efecte d’agenda-teràpia que li permet tornar a connectar amb l’exterior, a implicar-se socialment, evitant l’aïllament, la solitud, i obligant-lo a mantenir una imatge social i a no descuidar-se. Com indica l’informe, aquestes generacions solen tindre un nivell formatiu inferior i per això viuen l’inici dels estudis universitaris amb il·lusió, com una oportunitat per superar-se, sentir-se útils i recuperar el temps perdut. Tanmateix, és a aquest sector de la població que més es beneficia de la formació universitària on sembla que menys arriben aquests programes formatius, atés que només 2 de cada 10 són persones sense estudis o amb estudis primaris, mentre que 6 de cada 10 tenen estudis universitaris previs. En aquest sentit, les autores de l’informe reclamen un major suport per part de les administracions públiques amb l’objectiu de fer arribar els programes sènior a tota la ciutadania i, especialment, al perfil de persones grans amb menor nivell acadèmic i a les dones, que són els col·lectius que més se’n beneficien.

Els resultats fets públics hui han incidit també en els efectes que la pandèmia ha tingut en el col·lectiu sènior. La crisi sanitària ha comportat el trencament de les rutines i la pèrdua de relacions, fet que ha tingut conseqüències negatives tant en l’estat d’ànim com en la mateixa cura personal de l’estudiantat. La migració a un sistema de formació en línia ha estat estressant per a molts en un primer moment. Per a altres, les sessions telepresencials han comportat dèficit d’atenció. Tanmateix, la majoria reconeix que poder seguir cursant els programes formatius ha augmentat la seua motivació per l’estudi durant una època molt complicada i ha esdevingut una oportunitat per aprofundir en les noves tecnologies.

Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat ha estat coordinat pel Grup de Treball de Programes Sènior de la Xarxa Vives (que integra els i les responsables d’aquestes unitats a les universitats) i dirigit per Montserrat Garcia-Oliva, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. La formació universitària sènior és impartida per vora 2.000 docents (el que suposa el 6 % del PDI) a 17 universitats de la Xarxa Vives i 78 seus universitàries distribuïdes arreu del territori, amb l’objectiu de descentralitzar l’activitat acadèmica i apropar la formació als llocs de residència del col·lectiu sènior.

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats en educació superior, cultura i llengua. La finalitat de la Xarxa Vives és potenciar les relacions entre les institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns, per tal de crear un espai universitari que permeta coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia.

Per a més informació: https://www.vives.org/2021/09/14/un-estudi-demostra-que-els-programes-universitaris-senior-milloren-la-salut-fisica-i-mental-alhora-que-beneficien-la-vida-social-i-cultural-dels-majors-de-50-anys/